Tenc amistat amb la família d’una nina amb paràlisi cerebral únicament amb
la part motriu afectada. La nina es diu Maria i va al CEIP Es Putxet de Selva.
Actualment cursa 2n de primària però vos contaré un poc con ha viscut el tema
de l’escola des de la guarderia.
Na Maria va anar un any a guarderia, allà tenia una logopeda i una mestra
de suport algunes hores a la setmana. Pel que fa al menjador no quedava ja que
no hi ha havia suport en aquest servei. Referent a la mobilitat no hi havia cap
problema perquè encara era petita i no es desplaçava tota sola.
A l’hora de passar a infantil va tenir molta sort. Li va tocar un mestre
que es va implicar molt i tenia molta ajuda amb la mestra AL, la PT i una AT. A
més, li van posar un fisioterapeuta per treballar amb ella. El problema fou que
el primer any d’infantil l’ascensor hi era però no funcionava, i fins el segon
any no el van arreglar, per tant, tot primer d'infantil havien de pujar a na Maria a pes.
El canvi a primària va anar molt bé en quant als mestres. El primer any la
tutora es va implicar molt i segueix tenint el suport que necessita. La mestra actual, de
segon, no s’ha implicat tant com els mestres anteriors però no ha sorgit cap problemàtica i el suport segueix essent correcte.
A més, té ajuda dels companys, ja que, per torns, tenen el rol d’alumnes ajudants
per tal d’ajudar a na Maria a guardar les coses i poder anar pel centre.
Pel que fa a la comunicació, van poder aconseguir que la conselleria els
posés el sistema Tobii, ja que na maria no pot parlar. Amb aquest sistema na
Maria pot comunicar-se mitjançant la vista, ja que és un sistema de control
dels ulls que li permet escriure i, fins i tot, poder imprimir el que vol
comunicar per poder fer les feines com els seus companys. Na Maria segueix el
temari normal, ja que no té problemes de comprensió, únicament de comunicació
oral i movilitat.
A primària la problemàtica va tornar a aparèixer amb l’estructura de l’edifici,
ja que al pati no pot anar per tot lliurement perquè no hi ha totes les rampes
necessàries. Algunes de les rampes que hi ha no pot passar-les tota sola,
necessita ajuda ja que no tenen les mesures correctes. I, durant tota la
primària haurà de tenir la seva classe a la planta baixa, ja que no hi ha
ascensors i no pot pujar sense ajuda.
Això demostra que no tots els centres estan totalment preparats quan hi ha
un alumne amb alguna discapacitat, sobretot de mobilitat.
